imatges que no s'esborren, paraules que no se'n van...

Ja s'habien acabat les pascues, Tornave la rutina, institut, entrenar, estudiar, debers... Jo anava a 2n d'eso, ell a 1er de bachiller. Els dos traiem el temps de on podiem per a poder estar junts entre setmana, jo no tenia temps perquè entrenava 4 dies a la semana i 3 hores cada dia i ell pués anave a bachiller i tenie que estudiar molt però encara aixina conseguiem quedar casi tots els dies! Poc a poc vam començar a agarrar confiança. No estava totalment enamorada d'ell i ell de mi pués supong que tampoc pero ens voliem i no poc.Nos eu passavem molt bé junts. Quan estava en ell no men volia anar, quan tornava a casa volia tornar a estar en ell. Estavem fets l'un per a l'atre. Gràcies a nosatros dos les xiques de la meua penya i els xics de la seua van començar a ser super amics. Els fins de setmana sempre feiem el mateix, o sen anavem a alguna festa cada un en la seua penya i s'acabavem juntant més tard o quedavem els dos i sen anavem junts a la vila o al seu garito. Aixina com ho dic pareix aburrit, però estar en ell ere molt divertit. Tot ere massa perfecte... Vam estar uns quants mesos junts, vam pasar moments buff.. inolvidables, de veritat, són moments que mai s'esborraran del meu cap i pitjor encara, del meu cor. Poc a poc, sense donarme conte me vaig anar enamorant de ell. "El amor es ciego, el final es triste".