3.o4.o9

El primer dia que vam estar junts va se el 3 de abril del 2009, va ser el dia de les piscines de la pista amb Jenni i amb Danni. Vam estar 9 dies més de rollo. Hi estávem super bé. Quedavem practicament tots els dies, per no dir tots. En eixos nou dies vam agarrar prou confiança. Fins el dia 12 de abril que ell me va preguntar si estaba agust en ell. Li vaig dir que si, que estaba molt be en ell i ell me va demanar eixir en serio. Li vaig dir que si, que volia estar amb ell, per primera vegada me va dir, te vuic. Per supost, li vaig contestar: jo també, i ens vam besar. Tot ere perfecte. Més que perfecte. Pareixie un somni. Estava super agust en Aaron, els meus pares se van enterar que estava en ell, el van conéixer i lis va caure molt bé. No m'ho podia creure! Ma mare me die qe duarar en ell, ma mare? volie que tinguera novio! Die que Aaron ere molt bon xic, que aixina li agradae, que lo únic que no li agradae de ell ere la edat, pero que jo ya era prou majoreta per a saber lo que tenia que fer i lo que no. I mon pare? Mon pare ere el més feliç del mon! Estava eixin en el fill del seu amic, en el fill de Moles! Quina alegria! A mon pare li va pareixer moltbé tot aixo, cosa que no me podia creure i me va dir que mentres m'acompanyare a casa que l'acceptave jaja. Les meues amigues, pues que tenien que dir? Que s'alegraven per mi, que si jo era feliç en ell que s'alegraven, Jenni ya.. ere una locura de persona! Jenni cuan seu vaig dir es va ficar a xillar i a saltar i a abraçarme de la alegria. Ere un cas apart. Els meus amics, pues molts de ells tenien cels perque estava en Aaron pero s'alegraven per mi, i tots els atres em dien que jo era massa guapa per a ell pero que si li volia ere cosa meua. En aquells moments creia que estava somiant! Era la persona més feliç del món. Vivia en un núvol, això si, en un núvol amb ell al meu costat.