El primer error...

Ya ere dissabte, no estaba segura de lo que anava a fer, pero ho vaig fer. Em vaig disar portar, hi havie algo dins meua que em die que si, que no tenie res mal quedar en ell, que mes done? un rollo de una nit i ja està, o això creia. No habia pensat res, creia que anave a ser com la nit anterior i després cada un a la seua bola, pero no.
Haviem quedat a les 10 al mateix lloc que el dia anterior. Eren les 9, vaig començar a beure alcohol. Estava molt llun del lloc en el que habiem quedat. El temps va pasar molt rapid. Anava prou "contenta". Li vaig preguntar a una de les meues amigues la hora. Me va dir que eren les 10 i mitja. No! No podie ser! Ya havie pasat una hora i mitja? Se me va caure el món damunt! No tenia saldo en el mv, i ell encara no tenie el meu número. Lis vaig dir a les meues amigues que men tenia que anar, no lis vaig dir a on ja que no sabien res menys Jenni. Jo estaba molt marejada, vaig intentar anar algo rapida pero no podia, anava molt mal. Vaig agarrar un camí pel qual es suponia que s'adelantava pero vaig atrasar el doble. Eixe camí estave en obres, no podia ni caminar per ahí. Me vaig encontrar en dos homes majors i me van ajudar a crusar el camí ja que van vore en el estat que anava. No vaig sentir ni vergonya, ni temó ni res per el estil. Soles volia córrer, anar lo més rapida possible, pero no podia, supong que no estava en condicions. Vaig mirar la hora en el mv, eren les 11 menos quart de la nit. Ja habia crusat el camí, me quedabe soles la mitad del trajecte. A les 11 en punt vaig arribar a la pista que ere el lloc en el que habiem quedat. Aaron estave allí, soles, feia cara de aburrit. Normal, portave una hora esperan. Quan me va vore arribar en una botella de vozkha en la mà y prou marejada ho va comprendre tot. Soles se'm va ocorrir dirli: He tardat un poc no? Ell va riure i em va dir que no pasabe res, això em va alegrar prou. Ens vam acabar la botella entre els dos. Un poc més tard vam començar a besar-nos i abraçarnos. Tot era molt diferen a la nit anterior, me sentia com en un núvol, i no soles per el alcohol, sino per ell. Jo estaba sentada damunt de ell, pareixiem els dos molt agust. Havia pasat prou de temps i faltabe meny d'una hora per a que tinguera que arribar a casa. Aleshores se me va pasar pel cap algo que no habia pensat antes... Açò s'acabave ací? Ell ja eu habie estat pensan abans perque als pocs minuts va començar a parlar de "lo nostre". Hem va dir: Sara, tu vols que açò se acabe aci? Li vaig dir que no habia pensat en això, i li vaig preguntar que pensabe ell. Me va dir que jo li agradaba molt y que volie algo més en mi. Me va preguntar si volia estar uns dies de rollo en ell y que si estava agust que podriem començar a isir junts. No sabia que dir, però tenin en conte en el estat que anava no meu vaig pensar y li vaig dir que si.