imatges que no s'esborren, paraules que no se'n van...

Ja s'habien acabat les pascues, Tornave la rutina, institut, entrenar, estudiar, debers... Jo anava a 2n d'eso, ell a 1er de bachiller. Els dos traiem el temps de on podiem per a poder estar junts entre setmana, jo no tenia temps perquè entrenava 4 dies a la semana i 3 hores cada dia i ell pués anave a bachiller i tenie que estudiar molt però encara aixina conseguiem quedar casi tots els dies! Poc a poc vam començar a agarrar confiança. No estava totalment enamorada d'ell i ell de mi pués supong que tampoc pero ens voliem i no poc.Nos eu passavem molt bé junts. Quan estava en ell no men volia anar, quan tornava a casa volia tornar a estar en ell. Estavem fets l'un per a l'atre. Gràcies a nosatros dos les xiques de la meua penya i els xics de la seua van començar a ser super amics. Els fins de setmana sempre feiem el mateix, o sen anavem a alguna festa cada un en la seua penya i s'acabavem juntant més tard o quedavem els dos i sen anavem junts a la vila o al seu garito. Aixina com ho dic pareix aburrit, però estar en ell ere molt divertit. Tot ere massa perfecte... Vam estar uns quants mesos junts, vam pasar moments buff.. inolvidables, de veritat, són moments que mai s'esborraran del meu cap i pitjor encara, del meu cor. Poc a poc, sense donarme conte me vaig anar enamorant de ell. "El amor es ciego, el final es triste".

Pascues amb el meu moreno :)

Eren pascues, jo apenes coneixia als amics de Aaron, ell tampoc coneixe apenes a les meues amigues. Un dia estávem en la fira, cada un en la seua penya, el vaig vore, tenia vergonya de anar a saludar-lo perque estave en els seus amics, però vaig anar. Ell es va quedar molt sorprés, ja que abans de que anara no ens parabem de mirar i ell creia que tindria vergonya per a anar a saludar-lo davant dels seus amics. Pero no em podia aguantar, no el podia tindre als meus morros i no dir-li res. Ell estave sentat en un dels banquets dels coxes de xoque, jo vaig crusar pel mig de la pista de l'atracció i vaig anar al banquet on estava ell. Els seus amics no sabien res, em van vore apropar-me a ells i cuan vaig dir hola es van quedar tots dien que fa esta? Pues això, vaig dir Hola i vaig besar a Aaron. Ahí si que es van quedar tots en una cara.. jaja Vam estar cinc minuts parlan i me va dir que després me cridarie i que quedariem un ratet. Li vaig dir que vale i vaig tornar amb les seues amigues. Els seus amics es van quedar flipan al igual que les meues amigues. Més tard vam pujar tots junts al sombrerito, la famosa atracció alcorina de la mini fira que hi tenim. Meu vaig pasar moltbé.
Els dies anaven passant, les xiques de la meua penya i els xics de la meua penya es van fer molt amics per mi i per Aaron. Passávem els dies en el seu garito. Ens portavem molt be tots. Les pascues van ser curtes pero intenses, van pasar volant. Ja era el dia del rotllo. Vam pujar la montanya tots els de la penya junts cantant cançons com l'albantalcoll i el cabasset mon anirem al postillet... O la de ouus ouus bona coca i bon dijous, el dijous de matí.... Cançons típiques de l'Alcora. Se podie dir que en eixes feches eren cançons "normals". Vam baixar la montanya, nose com però vam acabar en el garito de Aaron. Eixe dia el vam passar practicament tot sanser junts. Al igual que el dia de la dobla, i que els altres 13 dies de pascues. A la fira quan ens pujávem a alguna atracció junts estava en el cel. Esque m'encantave! Va començar a dir-me morena, jo a ell moreno. Ere el meu moreno. Un de tants dels dies de pascues feien bous, jo i Aaron estávem al parque del tubo els dos junts, vam començar a parlar de les relacions que habiem tingut abans. Ell me va contar lo de Laura, tot lo que habie passat i això. Jo li vaig parlar de Jonny, li vaig contar tot el que habiem passat junts. Ell me va preguntar, "según lo que m'has contat se vos veie molt feliços, perque ho vau disar?" Jo li vaig dir que em va ficar els cuernos en varies xiques, que li volia molt cuan estavem junts pero que va ser un cabró, me va ficar els cuernos i damunt es xuleave de lo que m'habie fet. Ell em va abraçar i me va dir que amb ell no me passarie això. Esque ere un cel! :) Vam acabar de parlar i vam anar als bous, vaig passar per baix del cadafal de ma mare ja que ella m'habie dit que passara per baix que volie vore com ere i així ho vaig fer. A l'hora de tornar a casa em va acompanyar i sen va anar al garito. Ma mare em va dir que feiem molt bona parella i que li caie bé.
TENIA UNA VIDA PERFECTA.!

3.o4.o9

El primer dia que vam estar junts va se el 3 de abril del 2009, va ser el dia de les piscines de la pista amb Jenni i amb Danni. Vam estar 9 dies més de rollo. Hi estávem super bé. Quedavem practicament tots els dies, per no dir tots. En eixos nou dies vam agarrar prou confiança. Fins el dia 12 de abril que ell me va preguntar si estaba agust en ell. Li vaig dir que si, que estaba molt be en ell i ell me va demanar eixir en serio. Li vaig dir que si, que volia estar amb ell, per primera vegada me va dir, te vuic. Per supost, li vaig contestar: jo també, i ens vam besar. Tot ere perfecte. Més que perfecte. Pareixie un somni. Estava super agust en Aaron, els meus pares se van enterar que estava en ell, el van conéixer i lis va caure molt bé. No m'ho podia creure! Ma mare me die qe duarar en ell, ma mare? volie que tinguera novio! Die que Aaron ere molt bon xic, que aixina li agradae, que lo únic que no li agradae de ell ere la edat, pero que jo ya era prou majoreta per a saber lo que tenia que fer i lo que no. I mon pare? Mon pare ere el més feliç del mon! Estava eixin en el fill del seu amic, en el fill de Moles! Quina alegria! A mon pare li va pareixer moltbé tot aixo, cosa que no me podia creure i me va dir que mentres m'acompanyare a casa que l'acceptave jaja. Les meues amigues, pues que tenien que dir? Que s'alegraven per mi, que si jo era feliç en ell que s'alegraven, Jenni ya.. ere una locura de persona! Jenni cuan seu vaig dir es va ficar a xillar i a saltar i a abraçarme de la alegria. Ere un cas apart. Els meus amics, pues molts de ells tenien cels perque estava en Aaron pero s'alegraven per mi, i tots els atres em dien que jo era massa guapa per a ell pero que si li volia ere cosa meua. En aquells moments creia que estava somiant! Era la persona més feliç del món. Vivia en un núvol, això si, en un núvol amb ell al meu costat.

El primer error...

Ya ere dissabte, no estaba segura de lo que anava a fer, pero ho vaig fer. Em vaig disar portar, hi havie algo dins meua que em die que si, que no tenie res mal quedar en ell, que mes done? un rollo de una nit i ja està, o això creia. No habia pensat res, creia que anave a ser com la nit anterior i després cada un a la seua bola, pero no.
Haviem quedat a les 10 al mateix lloc que el dia anterior. Eren les 9, vaig començar a beure alcohol. Estava molt llun del lloc en el que habiem quedat. El temps va pasar molt rapid. Anava prou "contenta". Li vaig preguntar a una de les meues amigues la hora. Me va dir que eren les 10 i mitja. No! No podie ser! Ya havie pasat una hora i mitja? Se me va caure el món damunt! No tenia saldo en el mv, i ell encara no tenie el meu número. Lis vaig dir a les meues amigues que men tenia que anar, no lis vaig dir a on ja que no sabien res menys Jenni. Jo estaba molt marejada, vaig intentar anar algo rapida pero no podia, anava molt mal. Vaig agarrar un camí pel qual es suponia que s'adelantava pero vaig atrasar el doble. Eixe camí estave en obres, no podia ni caminar per ahí. Me vaig encontrar en dos homes majors i me van ajudar a crusar el camí ja que van vore en el estat que anava. No vaig sentir ni vergonya, ni temó ni res per el estil. Soles volia córrer, anar lo més rapida possible, pero no podia, supong que no estava en condicions. Vaig mirar la hora en el mv, eren les 11 menos quart de la nit. Ja habia crusat el camí, me quedabe soles la mitad del trajecte. A les 11 en punt vaig arribar a la pista que ere el lloc en el que habiem quedat. Aaron estave allí, soles, feia cara de aburrit. Normal, portave una hora esperan. Quan me va vore arribar en una botella de vozkha en la mà y prou marejada ho va comprendre tot. Soles se'm va ocorrir dirli: He tardat un poc no? Ell va riure i em va dir que no pasabe res, això em va alegrar prou. Ens vam acabar la botella entre els dos. Un poc més tard vam començar a besar-nos i abraçarnos. Tot era molt diferen a la nit anterior, me sentia com en un núvol, i no soles per el alcohol, sino per ell. Jo estaba sentada damunt de ell, pareixiem els dos molt agust. Havia pasat prou de temps i faltabe meny d'una hora per a que tinguera que arribar a casa. Aleshores se me va pasar pel cap algo que no habia pensat antes... Açò s'acabave ací? Ell ja eu habie estat pensan abans perque als pocs minuts va començar a parlar de "lo nostre". Hem va dir: Sara, tu vols que açò se acabe aci? Li vaig dir que no habia pensat en això, i li vaig preguntar que pensabe ell. Me va dir que jo li agradaba molt y que volie algo més en mi. Me va preguntar si volia estar uns dies de rollo en ell y que si estava agust que podriem començar a isir junts. No sabia que dir, però tenin en conte en el estat que anava no meu vaig pensar y li vaig dir que si.

Una historia sense fi...

Ací comence la meua gran historia. Li vaig dir a Aaron que vale, que quedariem el próxim divendres els quatre, Danni, Jenni, ell y jo. Així va ser. Eren les 10 i mitja de la nit, Jenni i jo acababem d'aribar a la pista, que era el lloc en el que habiem quedat. Jo me vaig sentar a un columpio, Jenni al del costat. Estávem les dos algo nervioses. Primer estavem parlan de com seria la nit, que les diriem, quins temes de conversació trauriem.. Li vaig dir que teniem que ser com nosaltres mateixa i vam canviar de tema.Vam començar a parlar sobre ells dos.
Estávem un poc de caxondeo, me va dir: "imaginate que ahora aparecen los dos ahí super feos, con el pelo desecho porque vienen de entrenar, con chandal, super aburridos.. ¿que harias? Li vaig contestar: "pués nose.. jaja imaginatelo aparecen los dos ahí delante" ME VAIG CALLAR. Jenni va vore la meua cara i me va dir: "¿Estan detrás no?" Li vaig dir que sí.
Vam tindre sort, no habien sentit res. No anaen ni en xandal, ni en el pel desfet ni res per el estil. Jo i Jenni ens vam mirar i vam sonriure. Ja estáven ahí, ens vam saludar i Dani va dir que ens anarem als banquets de davant de la piscina que estariem soles. A tots ens va pareixer bona idea i vam anar. Per el camí soles es sentien el ruído dels meus tacons, ningú parlave, crec que estávem els quatre igual. Dani i Jenni anaven davant nostra. Aaron me va mirar, me va sonriure i me va agarrar de la cintura. Li vaig sonriure i també el vaig agarrar. Jenni es va girar i ens va vore agarrats, me va fer una senyal amb el dit dienme que tot anave molt bé i em va guinyar el ull ;) Vam aplegar als banquets de les piscines, Jenni i Dani es van sentar en el primer banc que van vore. Aaron i jo ens vam sentar a un que n'hi havie prop del que estaven ells dos. Vam començar a parlar. Jenni i Dani van començar a besar-se, Jenni em va mirar i me va ficar una molt mala cara. Jo no sabia perque pero no ere bona senyal la cara que va fer. Al poc rato Aaron me va besar, jo no vaig fer mala cara, sino tot el contrari.
Fee molt de fret i ell no me parabe de abraçar. Vam estar tota la nit abraçats i besanos, super bé. Abans de quedar en ells Jenni me habie dit que també anavem a quedar els quatre al dia siguient, que si Aaron meu preguntave que li diguera que si. Així va ser, Aaron me va preguntar que si volia tornar a quedar en ell la nit siguient i li  vaig dir que si que ja habia quedat en Jenni aixina. Ja ere tard i vam decidir anar-se'n a casa, ells dos es van anar al seu garito i Jenni i jo ens vam anar juntes a casa. Per el camí li vaig preguntar a Jenni perque me habie ficat eixa cara només besarli, me va dir que Dani no sabie besar, que eu habie pasat molt mal perque no obrie la boca i li donave algo de asco besar-li. Jo vaig començar a riure pero cuan me va dir que no anave a quedar en ell a la nit següen se me va llevar la risa en un segon. Aaron i jo soles? Jo ja habia quedat en ell i no anava a dirli que no.  Bueno.. tampoc pasarie res, ja n'hi habie confiança, no serie res malo quedar els dos assoles, supong...

"Si no arriesgas no ganas, pero si arriesgas demasiado puedes perder"

Soc Sara, este blog tratará de la meua primera i única verdadera historia de amor.
Tot va començar fa dos anys. Estávem tots en un botellón, erem tres peñes, la meua i dos més. Jo estaba en Thais, una amiga que va en mi a Gimnasia Rítmica. Anavem les dos un poc "contentes". Van quedar en que jo li presentaba als meus amics i ella als seus més que res per a fer el tonto un poc. Va apareixer un xic de la seua penya davan nostra, es va parar y va dir Thais, Sara este es Aaron; Sara Aaron, Aaron Sara. Ens vam donar dos besets. Ell anave prou borraxo. Me va mirar y va dir: "¿Hola que tal? Soy el xico de las poesías, tu fiel admirador y aunque no me conocías, hoy es noche de sexo..." I sen va anar. Thas i jo vam començar a riure i vam seguir autopresentanos a la gent.
Va pasar un mes, nose perque pero Aaron no se me llevabe del cap, no es que li vullguera ni molt menos pero me va pareixer nose, especial, diferent. Van pasar uns mesos més, ja eren pascues, vacacions, festa, fira, bous, borraxeres.. DE MARAVILLA! Un dia estabem en la fira i la meua amiga Jenni me va demanar un gran favor. Me va dir que habie conegut a un xic y que habien quedat pero que ella tenie molta vergoña i que perfavor la acompañara, que a un amic del seu "rollo" li agradaba molt. Me va demanar que quedara en ell eixa nit i que ensa aniriem els quatre junts aixina ella no pasarie vergonya. No n'hi habie manera de convencerme, soc massa cabuda, hasta que va apareixer ell. Jenni no me habie dit el nom, vaig vore a Aaron i me vaig quedar mirant-lo. Al moment me va dir Jenni: "Mira Sara, és él" Jo mirava pero no veia a ningú soles veia a Aaron, jo li vaig dir "¿Quien? i me va dir: "él, Aaron, esta ahí". No m'ho podia creure, ere ARON!!! Venie en tots els seus amics, estaben baixan les escales de la fira, venien directes cap a nosaltres, van pasar per el nostre costat i ens van saludar. Jo vaig mirar a Aaron, i ell me va tornar la mirada. Jo seguia sense creumeu, vaig passar moltisima vergonya. Nos vam pujar a una atracció de la fria "el sombrerito" i ells van pujar en nosaltres. Aaron encara no sabie que Jenni ja habie parlat en mi. Encara no li habia contestat res a Jenni de si volia o no pero ella eu va deduir soles, me coneix massa bé. Sense dirme res Jenni li va donar el meu msn a Aaron, ell me va agregar. Va ser molt directe. Me va saludar, me va preguntar com estaba i això, lo típic pero al poc rato que estavem parlan me va dir que si volia quedar amb ell. No sabia que dirli, vaig tardar un ratet en contestarli, no estaba segura de lo que li anava a dir ja que habia tingut una relació uns mesos antes en un amic que es diu Jonny i eu vaig passar molt mal, pero total, Aaron se suponie que soles ere un lio i si arribae a algo més me pareixie incapaç de ferme algo paregut a lo que me va fer Jonny. Aaron ere diferent. Jo tenia un lema:"Si no arriesgas no ganas", eixa frase ere la meua frase tipica, pero jo no sabia que tenie final"Pero si arriesgas demasiado puedes perder".